Ruïna, runes, runa : natura i models culturals a la Catalunya rural / Jaume Franquesa
Franquesa, Jaume


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 31 (January 2024), 10 p.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i català.

Durant el darrer mig segle, el món rural català ha estat transformat per una sèrie de processos -industrialització, urbanització, consolidació d'una economia lligada al lleure, èxode rural, crisi de l'agricultura familiar- que han deixat una empremta profunda tant al seu territori com en la consciència dels seus habitants. Inspirant-se en els treballs d'Ann Laura Stoler i Gastón Gordillo sobre la ruïna i les runes, i prenent com a base diversos treballs etnogràfics recents, aquest article cerca les traces de dislocació que aquestes transformacions econòmiques han deixat en el paisatge de l'Alt Pirineu i de la Terra Alta. L'objectiu d'aquest exercici és doble. D'una banda, posar en qüestió la tem-poralitat triomfant encarnada en les narratives de la modernització i el creixement econòmic. De l'altra, indagar com aquestes traces ens parlen de la pervivència de modes de vida i maneres de concebre la natura i el territori -allò que anomeno "models culturals"- lligats a una economia agrària de base pagesa.

Que ve la Fil·loxera! : història d'una plaga que va transformar el paisatge del país / text de Cristina Serret amb l'assessorament de Llorenç Ferrer
Serret, Cristina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 263 (febrer 2024), p. 41-49 : il. (Segle XIX) 

Del superpoblament a l'abandonament. Les conseqüències de la immigració francesa a Catalunya dels segles XVI i XVII en les seves àrees d'origen / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 39-52
Notes. Resum en català i anglès.

Aquesta comunicació té per objectiu mostrar les causes que van abocar els habitants del Migdia francès cap a terres catalanes i les conseqüències que va suscitar aquest moviment de població en forma de pèrdues demogràfiques i abandonament de pobles en les seves zones de procedència. Per assolir aquests propòsits, s'analitzaran els llibres de matrimonis i els capítols matrimonials dels segles XVI i XVII de més d'un centenar de parròquies catalanes per identificar quines van ser les principals àrees subministradores d'immigrants a Catalunya, i a partir de la bibliografia i les fonts coetànies de les zones d'origen s'aprofundirà en el seu context socioeconòmic i en la percepció que van tenir les fonts de l'època sobre les conseqüències d'aquestes migracions per al Migdia francès.

Montmajor (Berguedà) : molts pobles, un municipi / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 75-87 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Montmajor, al Berguedà, és un extens municipi rural de 76,49 km veí del Solsonès i el Bages, entre els rasos de Peguera al nord i les Hortes de Cardona al sud. Es va formar amb l'agregació de diferents parròquies, els habitants de les quals van optar al segle XIX, durant el llarg procés de formació dels municipis, per integrar-se a la parròquia de Sant Sadurní de Montmajor, compresa entre la riera de Navel (límit oriental) i l'Aigua d'Ora (en part límit occidental), formant un singular terme municipal, de perímetres complexos. Comprèn els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà, situats als rasos de Peguera, i el de Valielles dins el Solsonès. El sector de Montmajor comprèn les antigues parròquies i els pobles de Montmajor, Sorba i Gargallà, i les caseries del Pujol de Planès, Sant Feliu de Lluelles i Correà, compartida aquesta amb l'Espunyola. La singularitat i la composició complexa d'aquest municipi -que es va formar per interessos dels grans propietaris rurals i per la força de la tradició de la parròquia rural, molt potent en els anys en què el bisbat de Solsona consolida la seva estructura parroquial- s'han accentuat amb la nova xarxa de comunicacions i els moviments de població dels últims cent anys. En els últims cent anys la fesomia del terme ha canviat; el poble de Montmajor ha esdevingut un centre d'atracció de la població del terme municipal, alhora que s'ha ac- centuat el despoblament i l'abandonament dels pobles més allunyats d'aquesta centralitat. Ara els límits del terme municipal tenen menys sentit que mai. Dinàmiques locals sobre les quals pesa també la d'un territori intercomarcal amb personalitat pròpia, el comprès en aquest sector de confluència entre el Berguedà, el Solsonès i el nord del Bages.

Més enllà dels nombres. La complexitat dels processos migratoris contemporanis a l'Alt Pirineu / Oriol Beltran
Beltran Costa, Oriol


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 125-139 : il.
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Les xifres del despoblament que mostren les comarques pirinenques des de mitjans del segle XIX i l'abandonament de molts nuclis de població s'han interpretat habitualment com les evidències de l'èxode massiu de la població rural de muntanya als principals centres urbans del país, arran sobretot de la seva industrialització. Una anàlisi contextual i crítica dels registres de població ofereix, no obstant, una perspectiva en què els moviments demogràfics no tenen un caràcter mecànic ni els seus efectes s'estenen tampoc de manera uniforme per tot el territori. A partir de l'examen de tres casos d'estudi relatius a la Val d'Aran i el Pallars Sobirà, es proposa una aproximació més elaborada sobre les causes dels processos migratoris contemporanis en aquestes comarques, les formes que adopten i els seus resultats.

Despoblament rural i creixement urbà : la Seu d'Urgell al tercer quart del segle XX / Lluís Obiols Perearnau, Meritxell Rodríguez Cadena
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 307-327 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El despoblament de les zones rurals i de muntanya al llarg del segle XX és un fenomen prou conegut. A partir de la dècada de 1950 el procés d'abandonament dels pobles de les zones altes de l'Alt Urgell, unit a les onades migratòries procedents d'altres punts de l'estat, va generar una concentració de població als nuclis més grans situats al fons de les valls, especialment en els casos en què hi existia alguna activitat industrial que permetia una alternativa econòmica a l'agricultura i la ramaderia. Les serradores que manufacturaven la fusta tallada als boscos pirinencs, les fàbriques de productes làctics de la Seu d'Urgell o l'empresa Taurus a Oliana van ser alguns dels principals destins de la mà d'obra emigrada dels seus pobles natals i instal·lada a les localitats de la ribera. Aquesta concentració de població, especialment destacada a la Seu d'Urgell, es va traduir en un creixement accelerat de la urbanització de la ciutat i en un canvi radical en el model constructiu i d'habitatge, amb un augment de la construcció en alçada i l'aparició de barris suburbials. En aquesta comunicació s'ofereix una primera aproximació al creixement de la Seu d'Urgell durant el tercer quart del segle XX, les seves característiques i les implicacions que aquest fet va tenir sobre l'evolució urbanística posterior de la ciutat.

De muntanyes maleïdes a muntanyes de postal : canvis en el paisatge pirinenc i en la seva percepció / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 329-342 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El procés de despoblament viscut a l'Alta Ribagorça, els Pallars i la Val d'Aran des de finals del segle XIX està intricadament relacionat amb un canvi en el paisatge d'aquestes comarques. Una de les transformacions més tangibles ha estat causada per l'aprofitament hidroelèctric, sobretot les preses, que van comportar importants impactes ambientals i conflictes socioecològics, com ara l'alteració de la conca hidrogràfica, l'abandonament forçat de pobles sencers i la pèrdua de les terres més fèrtils dels fons de les valls. Per altra banda, la nova activitat econòmica va fer inviable que aquests pobles poguessin continuar amb les formes de subsistència basades en una economia rural tradicional, i la falta d'oportunitats va facilitar que la seva població optés per marxar. Aquest èxode rural va comportar un important abandonament de terres de conreu i de pastura i una disminució en l'explotació forestal, de manera que al llarg del segle XX la superfície forestal va créixer fins arribar a xifres mai vistes en el darrer mil·lenni. També s'ha donat un canvi més subtil, en relació amb la percepció del paisatge. Els Pirineus han passat de ser unes muntanyes maleïdes a ser un reclam turístic complet que ofereix natura (senderisme i animals silvestres sovint en espais naturals protegits), patrimoni (romànic i construccions típiques) i cultura (gastronomia i falles). En una situació en què la proporció de població local és molt inferior al nombre de visitants, la percepció sobre l'entorn està canviant. Avui, la percepció purament estètica i contemplativa, pròpia del turisme, està tenint més força que la visió autòctona, molt més complexa i associada al món i les experiències quotidianes. Quan aquestes dues concepcions del paisatge i la vida rural entren en conflicte, sovint la resolució de dita disputa passa perquè la població local canviï certs usos i pràctiques, de manera que el territori acaba assemblant-se cada cop més a la imatge de "postal" que el turisme espera trobar.

La Memòria del despoblament al Maestrat, els Ports i la Tinença de Benifassà / Maite Hernández Sahagún i Íngrid Bertomeu Cabrera
Hernández Sahagún, Maite


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 15 (agost 2022), p. 34-38 : il. (Racó de la memòria) 
Resum en català i anglès.

Despoblament rural : l'emigració de la Tinença de Benifassà / Martí Giner López
Giner López, Martí


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 15 (agost 2022), p. 82-84 : il. (Recerca Jove) 
Resum del treball de recerca. Curs 2020-2021, IES La Sénia. Bibliografia i webgrafia. Resum en català i anglès.

El Capital social pallarès contemporani : associacionisme i ciutadania als dos Pallars en perspectiva històrica primera part / Pere Solà Gussinyer
Solà i Gussinyer, Pere


En: 223277 Associacionisme cultural : entre el mosaic i les xarxes : actes del XII Congrés de la CCEPC (Tarragona i Reus, 6 i 7 de novembre de 2020). [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2021. p. 593-606

Bibliografia i webgrafia.

Apunts sobre el despoblament de l'Albiol en el primer quart del segle XX / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, Núm. 126 (desembre 2016), p. 8-9

El Cas de la Torre del Delfí: enunciar, reactivar, rehabitar (un) paisaje [Fitxer informàtic] / Carla Elena Bria Montcusí ; [dirigit per: Félix Arranz, [et al.]]
Bria Montcusí, Carla Elena


2020
Dirigida per: Arranz, Félix. Universitat Politècnica de Catalunya, 2020
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

En los dos últimos siglos, han salido de las zonas rurales de Europa occidental importantes contingentes migratorios con intensidades muy variadas. Han sido sus causas principales, el dinamismo y los ingresos más elevados de sectores económicos de localización preferentemente urbana, el declive del empleo en la agricultura y su insuficiente crecimiento en actividades alternativas en el medio rural y la "penalización" en términos de servicios y oportunidades en estas zonas. Como consecuencia se han desencadenado intensos procesos de despoblación en buena parte del territorio rural de todo Europa, así como a escala mundial. Este éxodo rural nos ha llevado a encontrarnos con gran cantidad de pueblos abandonados o en situación de despoblación. En este trabajo, me centro en el ámbito de Cataluña, donde intento contribuir en dar salida a esta problemática a través de la recuperación y reactivación del patrimonio existente.

Arriben els forasters! / per Albert Barba i Costa
Barba i Costa, Albert


En: La Peixera : revista cultural de la Vall de Corb. Ciutadilla, núm. 8 (octubre 2022), p. 24-33 : il.

Despoblament rural : (2a part), un problema invisible / per Laia Farré Corbella
Farré Corbella, Laia


En: La Peixera : revista cultural de la Vall de Corb. Ciutadilla, núm. 7 (juliol 2022), p. 14-20 : il.

Despoblament rural : (1a part), un problema invisible / per Laia Farré Corbella
Farré Corbella, Laia


En: La Peixera : revista cultural de la Vall de Corb. Ciutadilla, núm. 6 (abril 2022), p. 12-21 : il.

Sortida. Les paradoxes del despoblament : crònica d'una visita a Marmellar i a Vilafranca / Enric Saguer
Saguer i Hom, Enric


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXII, núm. 47 (juny 2020), p. 28-29 : il. (L'Associació) 

Agricultura verdunina : una volta al patrimoni rural de Verdú [Fitxer informàtic] / Pau Giró Castelló ; [dirigit per: Joan Moreno Sanz]
Giró Castelló, Pau


2022
Dirigida per: Moreno Sanz, Joan. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, 2022
1 recurs electrònic

"Una volta al patrimoni de Verdú" és un treball realitzat amb afecte i estima cap a un poble que m'ha vist créixer mentre, a poc a poc, s'ha anat fent més i més petit. La paraula "volta", emprada en el títol, té un doble sentit. Primerament, acompanya un recorregut per "l'arquicultura" verdunina i, a més a més, anhela donar la volta a l'actual situació que viu el patrimoni rural a Verdú i arreu del país amb la voluntat, també, d'esbrinar cap on es decanta la balança de la dinàmica territorial a Catalunya després de la pandèmia.

Conquencs i pradencs a Riudoms (1910) / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XL, núm. 227 (gener-març 2019), p. 10-11 : il. (Història) 

Immigració del Camp de Tarragona a Sant Gervasi de Cassoles (1895) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 125 (2018) , p. 59-111 (Recerca) 

L'Èxode de les Muntanyes de Prades durant els segles XIX-XX : Mont-ral com a exemple / Josep M. T. Grau i Pujol, Eugeni Perea Simón
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 101 (gener-març 2003), p. 21-34 (Recerca) 
Inclou apèndix documental.